81.
María
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 Maria. 2 ¡ave María! (o ¡ave María Purísima!) ave Maria!3 las Marías (o las tres Marías) astr les Tres Maries (o els Tres Reis, o el Cinturó d'Orió). [...]
|
82.
latín
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llatí. 2 pl llatinades f, llatinòrums. 3 bajo latín baix llatí. 4 echar (o soltar) latines fam engegar llatinades. 5 echar los latines fam [casar] donar la benedicció. 6 echar los latines fam [sobre un difunto] cantar les absoltes (o el gori-gori). 7 latín de cocina (o macarrónico) fam llatí [...]
|
83.
moneda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moneda. 2 [pieza] moneda. 3 acuñar (o labrar, o batir) moneda encunyar (o batre) moneda. 4 moneda corriente econ moneda corrent. 5 moneda corriente fig econ moneda corrent. 6 moneda divisionaria (o fraccionaria) moneda divisionària (o menuda, o fraccionària). 7 moneda falsa moneda falsa. 8 [...]
|
84.
higa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [gesto de desprecio] figa. Hacer higa, fer la figa. 2 fig [burla] burla, escarni m. 3 fig [desprecio] menyspreu m. 4 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [burlarse] fer burla (o escarni, o befa). 5 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [despreciar] enviar (o engegar) a fer punyetes. 6 dar [...]
|
85.
lucero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llumener, estel. 2 [planeta Venus] estel del matí. 3 [postigo] finestró, porticó. 4 [en la frente de un animal] estel. 5 fig [esplendor] esplendor f, brillantor f. 6 pl fig [los ojos] ulls. 7 lucero del alba (o de la mañana, o matutino, o de la tarde, o vespertino) estel del matí (o matutí, o [...]
|
86.
barómetro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m baròmetre. Barómetro de mercurio (o de cubeta), baròmetre de mercuri (o de cubeta). [...]
|
87.
esquifada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj arquit [bóveda] cilíndrica (o de mig punt, o de canó seguit, o de tartana). [...]
|
88.
parrandear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam anar de marxa (o de festa), anar (o sortir) a fer gresca. [...]
|
89.
trajeado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj [participio pasado de trajear] vestit -ida. Bien (o mal) trajeado, ben (o mal) vestit. [...]
|
90.
onomástico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 onomàstic -a. 2 el día onomástico (o la onomástica) el dia onomàstic (o la festa onomàstica, o l'onomàstica). [...]
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [a alguien] asseure. 2 [establecer] establir. Sentar unas premisas, establir unes premisses. 3 sentar por escrito fixar (o establir) per escrit. v intr sentar bien (o mal) 4 [comida] assentar-se (o posar-se) bé (o malament). 5 [a la salud] assentar-se bé (o malament), provar. La carrera después de comer le sentó mal, la correguda després de menjar se li assentà malament. 6 [vestido, color, etc] escaure (o no escaure), caure bé (o malament), anar bé (o malament), anar (o no anar). Las blusas no le sientan bien, les bruses no li van (o no li van bé). 7 [causar buen o mal efecto] agradar (o no agradar), saber greu [en frases negatives]. Le sentó mal que no vinieras, li va saber greu (o no li agradà) que no vinguessis. v pron 8 seure intr, asseure's. Sentarse en el suelo, asseure's a terra. 9 [un líquido] posar-se, assolar-se, assentar-se. 10 [partículas] dipositar-se. 11 [el tiempo] assentar-se. 12 constr assentar-se. |